Bo, avui escric en valencià, perquè em dona la gana.
El títol de la entrada es el del llibre que tinc que llegir per a Català, em donaren a triar entre una llista i aquest és el que ha arribat a les meues mans, no sé per què, m'agradava el títol i, a més, el vaig trobar a la biblioteca a la primera ullada. Fullejant-ho trobe que està bé. Està carregat de nostàlgia i té una cadència suau.
Avui vaig a vore a una persona que no he vist en temps, anirem a tomar alguna cosa a una cafeteria i a parlar.
Tinc ganes de parlar amb ella, de escoltar-la i que m'escolte. És bonic parlar de l'institut, de la gent de l'institut, dels giros de la vida.
Tinc ganes de pensar però la pel·lícula d'anit em les va furtar quasi totes. La simplicitat és una droga.
Però li vaig a donar una oportunitat a mi preciosa (estimada, millor, l'altre és autocompassió) ment.
I si anem a un club de jazz a la nit i ens deixem portar pels estímuls?
No hay comentarios:
Publicar un comentario